Skip to topic | Skip to bottom

Ús terapèutic del cannabis FICF ©

Fundació Institut Català de Farmacologia

Cannabis
[Darrera revisió: 17 Mar 2005 - 11:15]

Start of topic | Skip to actions

Ús terapèutic del cannabis: Reaccions adverses

Efectes indesitjats i interaccions

Introducció

Els efectes adversos del cannabis i els cannabinoides depenen de la via d'administració i de la durada de l'exposició. Els efectes adversos aguts afecten fonamentalment el sistema nerviós central (SNC) i cardiovascular. Els crònics es manifesten principalment sobre l'aparell respiratori, sobre la immunitat i la gestació.

La seva toxicitat aguda és molt baixa, atès l'ampli marge terapèutic En toxicologia experimental, la diferència entre la DE50 i la DL50 és de 40.000. [1] No afecta funcions fisiològiques importants. Es tracta probablement de l'únic fàrmac amb el qual no hi ha cap cas conegut de mort per intoxicació.

Els efectes sobre l'SNC

Els efectes sobre l'SNC són generalment dosidependents i produïts pel principal component de la planta del cànem, el THC. Els efectes adversos més freqüentment descrits han estat eufòria, disfòria, atacs de pànic, sedació, alteracions de la percepció, alteracions de la funció motora (atàxia, disàrtria i incoordinació), alteracions de la funció cognitiva, de la memòria i psicosi. [2], [3], [4]

Estudis recents han suggerit també una relació entre l'ús crònic de la marihuana i depressió, ansietat, esquizofrènia i altres psicosis i alteracions de la funció cognitiva. [5], [6], [7], [8], [9], [10]

Efectes aguts

Els efectes euforitzant, ansiolític i de vegades sedant del cànem poden influir en el potencial terapèutic, ja que en algunes circumstàncies poden ser percebuts com a indesitjats, i en d'altres com a beneficiosos.

L'*efecte euforitzant* varia segons la dosi, la via d'administració, les expectatives, l'ambient i la personalitat del consumidor. L'efecte euforitzant també s'anomena "high" ("estar col·locat") i s'ha descrit com una sensació d'intoxicació amb disminució de l'ansietat, la tensió i les alteracions de la percepció. La intensitat de l'efecte euforitzant depèn de la dosi i es pot induir amb petites quantitats de THC. [11], [12]

La disfòria es pot manifestar en forma d'atacs de pànic, sensacions somàtiques desagradables i sentiments paranoics. Quan s'usa amb finalitat terapèutica, com que produeix taquicàrdia i de vegades altera la sensació de fred i calor, alguns pacients poden angoixar-se i desenvolupar una reacció de pànic. [4]

El cannabis produeix efecte depressor de l'SNC que se sol manifestar com debilitat generalitzada, somnolència, sedació i disminució de l'ansietat. [11] Aquest últim efecte s'ha relacionat amb la quantitat de CBD de la planta del cànem. Les varietats de la planta modificades genèticament que contenen més quantitat de CBD produeixen un efecte més ansiolític que les que en contenen menys. En estudis en voluntaris sans s'ha vist que el CBD pot inhibir l'ansietat induïda pel THC, però d'altres estudis no ho confirmen i els seus resultats no són concloents. [13]

Les alteracions de la percepció induïdes pel cannabis poden afectar totes les modalitats sensorials. La percepció dels colors i del so pot semblar més intensa i l'apreciació de la música pot estar augmentada. També s'han descrit alteracions de la percepció temporal i espacial. En estudis experimentals s'ha vist que els consumidors de cannabis tendeixen a sobreestimar el pas del temps. [14]

Pel que fa a les alteracions de la funció motora, inicialment pot provocar un estat d'excitació amb augment de l'activitat motora. Posteriorment pot aparèixer atàxia, disàrtria i alteracions de la coordinació. [11]

Les alteracions de la funció cognitiva es manifesten inicialment com sensació de rapidesa de pensament amb fuga d'idees. [11] Altera la memòria a curt termini. [15] L'alteració de la memòria sembla que és el resultat d'un dèficit d'atenció, d'incapacitat de filtrar informació i d'intrusió de pensaments estranys. [11]

Pel que fa a l'ús terapèutic, els resultats dels assaigs clínics publicats indiquen que entre un 20 i un 23% dels pacients tractats es van retirar a causa d'efectes adversos com mareig, flotació, depressió, distorsió de la realitat i disfòria. [11]

És important advertir als pacients de la possible aparició d'efectes sobre l'SNC, i explicar que solen ser autolimitats, i la majoria tolerables si el pacient s'estira i es relaxa.

Efectes en usuaris crònics

Diversos estudis observacionals han mostrat que les alteracions de la funció cognitiva produïdes per la intoxicació aguda de cannabis poden persistir durant hores o dies. [7], [8], [9] No obstant això, fins ara no s'ha pogut demostrar que aquests canvis siguin irreversibles. També hi ha dubtes sobre si el dèficit cognitiu augmenta amb el temps d'exposició. [10]

En un estudi transversal realitzat entre el 1997 i el 2000 en 102 usuaris de cannabis i 33 controls no usuaris, es va trobar que l'ús crònic de marihuana, durant 20 anys, produïa alteracions cognitives (de la memòria, atenció, aprenentatge i retenció) que persistien durant les 17 hores posteriors a l'última cigarreta de cannabis. [8] Aquest és l'únic estudi que ha mostrat una tendència a la irreversibilitat del dèficit cognitiu en usuaris crònics de marihuana. Tanmateix, ha estat àmpliament criticat per les seves limitacions metodològiques. Els usuaris crònics de cannabis van ser seleccionats a partir de programes de deshabituació, ja de per si preocupats per les possibles seqüeles del seu ús. Els controls van ser reclutats de la població general mitjançant anuncis. Però no es van controlar possibles factors de confusió com les diferències demogràfiques i antecedents d'ús de fàrmacs neuropsiquiàtrics que podrien haver afectat els resultats de les proves utilitzades per mesurar els efectes del tractament sobre la cognició. [10], [16]

En un altre estudi publicat recentment, es van comparar els efectes del cannabis fumat en tres grups d'individus entre 30 i 55 anys: 63 eren consumidors de grans quantitats de cannabis, 45 exconsumidors i 72 consumidors per primera vegada. Es va trobar que el dèficit cognitiu es mantenia fins a una setmana després d'haver suspès el consum de cannabis i desapareixia al 28è dia. No es van trobar diferències significatives entre els tres grups d'individus. Els autors van concloure que els efectes del cannabis sobre la funció cognitiva estaven relacionats amb l'exposició aguda i eren reversibles. [7]

D'altra banda, en una metaanàlisi recent d'estudis observacionals que avaluaven els possibles dèficits cognitius de consumidors crònics de cannabis no es van trobar canvis irreversibles en set de les vuit proves neuropsicològiques avaluades. Això no obstant, els consumidors crònics de grans quantitats de cannabis mostraven una tendència no significativa a presentar més dificultat per assimilar nova informació. [9]

La relació entre l'ús agut de cannabis i la psicosi està ben establerta. La psicosi es pot manifestar en forma de deliri, confusió, al·lucinacions visuals i auditives, estats paranoics aguts, mania i hipomania. Aquests efectes són, però, poc freqüents. [11] Ara bé, no hi ha proves concloents sobre el fet que pugui produir esquizofrènia en individus no predisposats. La teoria més acceptada és que podria precipitar-ne un episodi en persones amb antecedents, o exacerbar-ne els símptomes en malalts amb esquizofrènia. [17], [18]

L'estudi més conegut a favor d'una relació de causalitat entre l'ús de cannabis i l'esquizofrènia és un estudi de cohorts en el qual s'avaluava la incidència d'esquizofrènia en 50.000 suecs seguits durant 15 anys. En aquest estudi es va trobar que l'ús de cannabis durant l'adolescència augmentava la incidència d'esquizofrènia d'una manera dosidependent. [19] No obstant això, les limitacions metodològiques de l'estudi, en el qual no es van tenir en compte factors de confusió com l'ús de drogues concomitants o si els símptomes podròmics de l'esquizofrènia podrien haver induït l'ús de cannabis, van posar en dubte la validesa d'aquests resultats.

Recentment s'ha publicat un seguiment més llarg d'aquesta cohort en la qual s'han controlat els factors de confusió esmentats i s'han confirmat els resultats de l'anàlisi prèvia. [20] Tanmateix, aquest estudi presenta encara limitacions metodològiques que qüestionen els resultats. L'estudi creua informació obtinguda mitjançant una enquesta no anònima autoadministrada sobre l'ús de drogues i altres variables relacionades amb la psicosi (família, antecedents socials, comportament durant l'adolescència) en joves que ingressen al servei militar obligatori a Suècia, amb ingressos hospitalaris durant els 26 anys següents per esquizofrènia i altres psicosis a partir d'un registre d'altes hospitalàries. D'altra banda, la pregunta sobre si el cannabis pot desencadenar la malaltia només en persones vulnerables o, pel contrari, també en persones no predisposades, no està resolta. Sobretot perquè és difícil d'establir uns criteris que defineixin les persones predisposades a patir una malaltia de la qual encara no està clara l'etiologia. [21]

En una altra cohort neozelandesa amb 1.037 adolescents, no es va trobar associació entre l'ús de cannabis als 15 i als 18 anys i "trastorn esquizofreniforme" als 26 anys, tot i que es va detectar un augment de "símptomes d'esquizofrènia" (però no d'esquizofrènia), concepte que, com que no defineixen, dificulta la interpretació dels resultats. [22]

La relació entre l'ús de cannabis i depressió ha estat menys estudiada. No obstant això, dos estudis recents refermen la hipòtesi que l'ús de cannabis en pot ser un factor de risc. [5], [6]

En una cohort de 1.920 pacients nord-americans seguits durant 16 anys (1980-1996, l'abús de cannabis es va associar a un augment de quatre vegades el risc de depressió (amb idees de suïcidi i anhedonia). [5] El risc de depressió associada a l'abús de cannabis es va avaluar en 849 participants, els quals no tenien símptomes de depressió a l'inici de l'estudi (1980) i presentaven símptomes d'abús de cannabis 15 anys després durant un període de seguiment de dos anys (1994 i 1996). L'abús de cannabis es va definir a partir d'una llista de vuit problemes, dels quals se n'especifiquen només dos en la publicació: intoxicació durant l'activitat laboral i alteracions en la motivació laboral.

D'altra bada, una mostra de 1.600 estudiants australians entre 14 i 15 anys seguits durant 7 anys posa de manifest un augment de risc de depressió i ansietat només en les dones. [6]

En l'estudi de cohorts neozelandès els autors no troben una associació entre l'ús de cannabis en l'adolescència i la depressió als 26 anys. [22]

En un estudi australià es constata que els nens en edat escolar que fumen cannabis setmanalment tenen un risc superior d'abandonar els estudis que els que no fumen. Aquesta associació és superior per sota dels 15 anys i disminueix progressivament amb l'edat. [23]

Calen més estudis metodològicament correctes que confirmin si l'ús crònic de cannabis augmenta el risc d'esquizofrènia, altres psicosis, depressió i ansietat; i que aclareixin si el cannabis actuaria com un factor causal o un factor precipitant d'aquests símptomes en individus predisposats.

Efectes cardiovasculars

El cannabis produeix alteracions hemodinàmiques que varien segons la dosi. A dosis baixes apareix taquicàrdia i a dosis altes bradicàrdia i hipotensió. També pot produir hipotensió postural. [24]

La taquicàrdia s'acompanya d'un augment del volum cardíac d'expulsió i de la demanda d'oxigen. Pot incrementar la freqüència cardíaca en un 20 a un 100% durant 2 a 3 h i també pot augmentar el flux sanguini fins en un 30%. [25] L'augment de la demanda d'oxigen pot reduir el llindar d'aparició d'angina en pacients amb malaltia coronària de base i afavorir el trencament de plaques d'ateroma en pacients vulnerables. Tanmateix, no sembla que pugui precipitar un infart agut de miocardi. [26]

Efectes sobre l'aparell respiratori

La principal preocupació relacionada amb l'ús de cannabis és l'efecte del fum sobre els pulmons. El fum de la combustió de la marihuana conté més quitrà i més benzopirans (partícules carcinògenes) que el del tabac. [1], [2] L'exposició crònica al fum resultant de la combustió del tabac i de la marihuana s'ha associat a bronquitis crònica, emfisema i metaplàsia escamosa. [27],[28] S'han descrit casos de càncer del tracte digestiu i respiratori (orofaringe, llengua, laringe, nas i sinus paranasals) en adults joves fumadors importants de cannabis i de tabac. [29], [30], [31] S'ha suggerit que els riscs associats al cànem fumat serien similars als del tabac però d'aparició més precoç. [32] No obstant això, els estudis epidemiològics que han avaluat aquest risc no són concloents. [33], [34]

Efectes sobre la immunitat

Els efectes sobre la immunitat no estan ben establerts. Estudis experimentals mostren que alguns cannabinoides tenen un efecte immunomodulador, de manera que poden incrementar o disminuir certes respostes (proliferació dels limfòcits B, limfòcits T i alliberament de citocines) en funció del model experimental i del tipus de cèl·lula immunitària. Aquests efectes es produeixen a unes dosis in vitro superiors a 5 µM i in vivo superiors a 5 mg/kg (en l'espècie humana una dosi de 0,06 mg/kg ja produeix efectes psicoactius) i no s'ha vist que tinguin implicacions en la pràctica clínica. [35], [36] En dos estudis en pacients amb sida, l'ús del cannabis no va accelerar la progressió de la malaltia. [37], [38]

Ús durant la gestació

L'ús de cannabis fumat durant la gestació no sembla associar-se a un risc de teratogènesi; en alguns estudis observacionals s'ha relacionat amb baix pes en néixer, però l'associació desapareix si s'ajusta per altres factors com el tabac. [39] També s'ha suggerit un augment del risc de complicacions durant el part i un retard en el desenvolupament cognitiu del nen, però la rellevància d'aquestes troballes no queda clara. [40] En un estudi de casos i controls es va trobar un augment del risc de leucèmia no limfoblàstica en els fills de mares que havien fumat marihuana durant l'embaràs o just abans, [41] però aquesta troballa no ha estat confirmada en altres estudis.

Altres efectes indesitjats

En un estudi observacional, fet a França (presentat en forma de comunicació oral a un congrés d'hepatologia a Berlín) es va trobar que l'ús diari de cannabis en pacients infectats pel virus de l'hepatitis C s'associa de manera independent a un risc superior de progressió a fibrosi hepàtica. No es va trobar associació amb l'ús moderat de cannabis. Altres factors de risc van ser l'ús diari de més de 30 g d'alcohol, el contagi a partir dels 25 anys i l'activitat física. Dels 195 pacients entrevistats, 51% no consumien cannabis, un 17% eren consumidors ocasionals (7 cigarretes al mes) i un 32% consumien cannabis diàriament (mitjana de 107 cigarretes al mes).[42] En estudis in vitro s'ha vist que les cèl·lules d'hepatòcits de fetges cirròtics tenen un nombre augmentat de receptors CB1 que podrien explicar aquests efectes. Cales estudis amb un nombre superior de pacients que confirmin aquests resultats.

Interaccions farmacològiques

Tant el cannabis com el dronabinol han estat utilitzats conjuntament amb altres medicaments durant els assaigs clínics realitzats per avaluar la seva eficàcia en diverses indicacions (vegeu apartats Indicacions: Oncologia, Dolor, Neurologia i Sida) No obstant això, en aquests estudis no s'han observat interaccions clínicament rellevants entre els cannabinoides i altres fàrmacs. [43]

D'altra banda, s'ha suggerit que el cannabis podria potenciar els efectes sedants de diferents fàrmacs depressors del sistema nerviós central (alcohol, opiacis, benzodiazepines, barbitúrics, antidepressius tricíclics o ketamina,) així com afavorir l'aparició de taquicàrdia quan s'administra concomitantment amb fàrmacs simpaticomimètics (amfetamines i epinefrina) o anticolinèrgics (atropina). [44] Tanmateix, no s'han realitzat estudis experimentals in vivo que confirmin i avaluïn el mecanisme responsable de cadascuna d'aquestes interaccions. [45]

Diversos estudis descriuen l'existència d'interaccions bidireccionals entre els sistemes opioide i cannabinoide en l'analgèsia i en fenòmens de dependència. En estudis en animals s'ha vist que els cannabinoides i els opioides tenen una acció sinèrgica en el control del dolor. Quan es coadministren dosis baixes de cannabinoides amb dosis subefectives de morfina es produeix una important potenciació de l'acció antinociceptiva. [46] Aquest sinergisme està mediat per receptors i es pot bloquejar tant amb antagonistes cannabinoides com amb antagonistes opioides. [47] (vegeu els apartats Indicacions: dolor i Tolerància i dependència).

A partir d'estudis experimentals en rates s'ha suggerit que els agonistes D2 de la dopamina podrien augmentar l'efecte analgèsic del THC,[48] que la fisostigmina en podria antagonitzar els efectes psicotròpics i cardiovasculars i que el THC podria disminuir l'efecte analgèsic dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE). [49]

S'han descrit casos aïllats d'altres interaccions. Per exemple, en malalts amb síndrome de Gilles de la Tourete s'ha vist que el THC podria antagonitzar l'efecte antipsicòtic dels neurolèptics. [50] Tanmateix s'ha vist que els bloquejadors betaadrenpergics i els AINE, sobretot la indometazina, poden reduir la taquicàrdia associada al THC. [25], [51] També s'ha vist que la indometacina pot antagonitzar els efectes subjectius produïts pel THC.[51]

Conclusions

Els efectes adversos del cannabis i els cannabinoides depenen de la via d'administració i de la durada de l'exposició.

Els efectes adversos aguts més freqüentment descrits han estat eufòria, disfòria, atacs de pànic, sedació, alteracions de la percepció, de la funció motora (atàxia, disàrtria i incoordinació), de la funció cognitiva, de la memòria, i psicosi. Estudis recents han trobat també una relació entre l'ús crònic de marihuana i esquizofrènia, depressió i ansietat.

Fins ara, no s'ha pogut demostrar que les alteracions de la funció cognitiva en fumadors crònics de cannabis siguin irreversibles. També hi ha dubtes sobre si el dèficit cognitiu augmenta amb el temps d'exposició.

La relació entre el cannabis i la psicosi està ben establerta. No obstant això, no hi ha proves concloents que pugui produir esquizofrènia. La teoria més acceptada és que podria precipitar-ne un episodi en persones amb antecedents, o exacerbar-ne els símptomes en malalts amb esquizofrènia.

El cannabis administrat a dosis baixes produeix taquicàrdia i a dosis altes bradicàrdia i hipotensió. També pot produir hipertensió supina, i hipotensió postural. Pot reduir el llindar de l'aparició d'angina en pacients amb malaltia coronària de base. Tanmateix, no sembla que pugui precipitar un infart agut de miocardi.

L'exposició crònica al fum resultant de la combustió del tabac i de la marihuana s'ha associat a bronquitis crònica, emfisema i metaplàsia escamosa. S'han descrit casos de càncer del tracte digestiu i respiratori, però no disposem d'estudis epidemiològics que hagin confirmat aquests riscs.

Tot i que estudis experimentals mostren que alguns cannabinoides tenen un efecte immunomodulador, no s'ha vist que aquest fet tingui implicacions en la pràctica clínica. Els efectes sobre la immunitat no estan ben establerts.

L'ús de cannabis fumat durant la gestació no sembla associar-se a risc de teratogènesi; en alguns estudis observacionals s'ha relacionat amb baix pes en néixer, augment del risc de complicacions durant el part i un retard en el desenvolupament cognitiu del nen, però la rellevància d'aquestes troballes no queda clara.

Estudis preliminars indiquen que l'ús de cannabis en pacients infectats amb virus de l'hepatitis C pot accelerar la progressió a cirrosi, motiu pel qual es desaconsella el seu ús en aquests pacients.

S'ha suggerit que el cannabis podria potenciar els efectes sedants de diferents fàrmacs depressors del sistema nerviós central, així com afavorir l'aparició de taquicàrdia quan s'administra concomitantment amb fàrmacs simpaticomimètics o anticolinèrgics. També s'han descrit interaccions entre el THC i els antiinflamatoris no esteroidals, la fisostigmina, els neurolèptics i els agonistes dopaminèrgics. No obstant, cal aclarir si el THC pot participar en interaccions amb altres fàrmacs.

Bibliografia

  1. Grinspoon L, Bakalar JB. Marihuana as medicine. A plea for reconsideration. JAMA 1995; 273: 1875-76. Ref. SIETES
  2. Institute of Medicine. Marijuana and medicine [en línea] 1999 [accedit el dia 14 novembre de 2002]; 196. URL disponible a: http://bob.nap.edu/books/0309071550/html
  3. Wayne H, Solowij N. Adverse effects of cannabis. Lancet 1998; 352: 1611-16.
  4. Ashton CH. Adverse effects of cannabis and cannabinoids. Br J Anaesth 1999; 83: 637-49.
  5. Bovasso GB. Cannabis abuse as risk factor for depressive symptoms. Am J Psychiatry 2001; 158: 2033-37.
  6. Patton GC, Coffey C, Carlin JB, Degenhardt L, Lynskey M, Hall W. Cannabis use and mental health in young people: cohort study. BMJ 2002; 325: 1195-98. Ref. SIETES
  7. Pope HG Jr, Gruber AJ, Hudson JI, Huestis MA, Yurgelun-Todd D. Neuropsychological performance in long-term cannabis users. Arch Gen Psychiatry 2001; 58: 909-15.
  8. Solowij N, Stephens RS, Roffman RA, Babor T, Kadden R, Miller M, et al. Cognitive functioning of long-term heavy cannabis users seeking treatment. JAMA 2002; 287: 1123-31. Ref. SIETES
  9. Grant I, Gonzalez R, Carey C, Natarajan L. Long-term neurocognitive consequences of marijuana: a meta-analytic study. A: National Institute on Drug Abuse Workshop on Clinical Consequences of Marijuana [en línea] Agost 13, 2001 [accedit el dia 8 de gener de 2003]; (1)11. URL disponible a: http://www.nida.nih.gov/MeetSum/marijuanaabstracts.html
  10. Pope HG. Cannabis, cognition and residual confounding. JAMA 2002; 287; 117274. Ref. SIETES
  11. Voth EA, Schwartz RH. Medicinal applications of delta-9-tetrahydrocannabinol and marijuana. Ann Intern Med 1997;126: 791-98. Ref. SIETES
  12. Tramèr MR, Caroll D, Campbell FA, Reynolds DJM, Moore RA, McQuay HJ. Cannabinoids for control of chemotherapy induced nausea and vomiting: quantitative systematic review. BMJ 2000; 323: 16-21. Ref. SIETES
  13. Zuardi AW, Shirakawa I, Finkelfarb E, Karniol IG. Action of cannabidiol on the anxiety and other effects produced by delta 9-THC in normal subjects. Psychopharmacology 1982; 76: 245-50.
  14. Dougherty DM, Cherek DR, Roache JD. The effects of smoked marijuana on progressive-interval schedule performance in humans. J Exp Anal Behav 1994; 62: 73-87.
  15. Dewey WL. Cannabinoid pharmacology. Pharmacol Rev 1986; 38: 151-78. Ref. SIETES
  16. Gunderson EW, Vosburg SK, Hart CL, Watson LTM, Nyquist JR, et al. Does marijuana use cause long-term deficits. JAMA 2002; 287: 2652-54. Ref. SIETES
  17. Mc Kay DR, Tennant CC. Is the grass greener? The link between cannabis and psychosis. Med J Aust 2000; 172: 284-86.
  18. Hall W, Degenhardt L. Cannabis and psychosis. Aust N Z J Psychiatry 2000; 34: 26-34.
  19. Andreason S, Allebeck P, Engstrom A, Rydberg U. Cannabis and schizophrenia. A longitudinal study of Swedish conscripts. Lancet 1987; 2: 1433-36.
  20. Zammit S, Allebeck P, Andreasson S, Lundberg I, Lewis G. Self reported cannabis use as risk factor for schizophrenia in Swedish conscripts of 1969: historical cohort study. BMJ 2002; 325: 1199-201. Ref. SIETES
  21. Rey JM, Tennant CC. Cannabis and mental health. BMJ 2002; 325; 1183-84.
  22. Arseneault L, Cannon M, Poulton R, Murray R, Caspi A, MoffittTE. Cannabis use in adolescence and risk for adult psychosis: longitudinal prospective study. BMJ 2002; 325: 1212-23. Ref. SIETES
  23. Lynskey MT, Coffey C, Degenhardt L, Carlin JB, Patton G. A longitudinal study of the effects of adolescent cannabis use on high school completion. Addiction. 2003; 98: 685-92.
  24. Ghuran A, van der Wieken LR, Nolan J. Cardiovascular complications of recreational drugs. BMJ 2001; 323: 464-65. Ref. SIETES
  25. Hollister LE. Health aspects of cannabis. Pharmacol Rev 1986; 38: 1-20.
  26. Mittelman MA, Lewis RA, Maclure M, Sherwood JB, Muller JE. Triggering myocardial infarction by marihuana. Circulation 2001; 103: 2805-09.
  27. Tashkin DR, Baldwin GC, Sarafian T, Dubinett S, Roth MD. Respiratory and immunologic consequences of marijuana smoking. J Clin Pharmacol 2002; 42(11 Suppl): 71S-81S.
  28. Tashkin DP, Coulson AH, Clark VA, Simmons M, Bourque LB, Duann S et al. Respiratory symptoms and lung function in habitual heavy smokers of marijuana alone, smokers of marijuana and tobacco, smokers of tobacco alone, and nonsmokers. Am Rev Respir Dis 1987; 135: 209-16.
  29. Sridhar KS. Raub WA, Weatherby NL, Metsch LR, Surrat HL, Inciardi JA, et al. Possible role of marijuana smoking as a carcinogen in the devolopment of lung cancer at young age. J Psychoactive Drugs 1994; 26: 285-88.
  30. Caplan GA, Brigham BA. Marijuana smoking and carcinoma of tongue. Cancer 1990; 66: 1005-90.
  31. Zhang ZF, Morgenstern H, Spitz MR, Tashkin DP, Yu GP, Marshall JR, et al. Marijuana use and increased risk of squamous cell carcinoma of the head and neck. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev 1999; 8: 1071-78.
  32. Henry JA, Oldfield WLG, Min Kon O. Comparing cannabis wuth tabaco. BMJ 2003; 326; 942-43.Ref. SIETES
  33. Zhang ZF, Morgensten H, Spitz MR, Tashin DP, Yu GP, Marsshall JR et al. Marijuana use and increased risk of squamous cell carcinoma of the head and neck. Cancer epidemiol biomarkers Prev 1999; 8: 1071-78.
  34. Sidney S, quesenberry CP, Friedman GD, Tekawa IS: Marijuana use and cancer incidence.( California, United States). Cancer Causes Control 1997; 8: 722-28.
  35. Klein TW, Newton C, Friedman H. Cannabinoid receptors and immunity. Immunol Today 1998; 19: 373-81.
  36. Parolaro D. Presence and functional regulation of cannabinoid receptors in immune cells. Life Sci 1999; 65: 637-44.
  37. Di Franco MJ, Shepard HW, Hunter DJ. The lack of association of marihuana an other recreational drugs with progression to AIDS in San Francisco Men's Health Study. Ann Epidemiol 1996; 6: 283-89.
  38. Whitfield RM, Bechtel LM, Starich GH. The impact of ethanol and Marinol/marijuana usage on HIV + AIDS patients undergoing azidothymidine, azidothymidine/dideoxycytine, or dideoxyinosine therapy. Alcohol Clin Exp Res 1997; 21: 122-27.
  39. Zuckerman B, Frank DA, Hingson R, Amaro H, Levenson SM, Kayne H et al. Effects of maternal marijuana and cocaine use on fetal growth. N Engl J Med 1989; 320: 762-68. Ref. SIETES
  40. Fried PA. Prenatal exposure to tobacco and marijuana: effects during pregnacy, infancy, and early chilhood. Clin Obstet Gynecol 1993; 36: 319-36.
  41. Robison LL, Buckley JD, Daigle AE, Wells R, Benjamin D, Arthur DC et al. Maternal drug use and risk of childhood nonlymphoblastic leukemia among offspring. Cancer 1989; 63: 1904-11.
  42. Hezode C, et al. Daily cannabis smoking as a risk factor for fibrosis progression in chronic hepatitis C. Abstract 68. 39th Annual European Association for the Study of the Liver Conference, 14-18 de April de 2004. Berlín, Alemania; Grenard P, et al. Reduced liver fibrosis in CB1 receptor knockout mice. (resum) J Hepatology 2004; 40(S1): 8.
  43. Hollister LE. Interactions of marihuana and 9-THC with other drugs. A: Nahas G, Sutin KM, Harvey DJ, Agurell S, eds. Marihuana and medicine. Totowa, NJ: Humana Press 1999; 273-77.
  44. Sutin KM, Nahas GG. Physiological and pharmacological interations of marihuana (9-THC) with drugs and anesthetics. A: Nahas G, Sutin KM, Harvey DJ, Agurell S. Marihuana and medicine. Totowa, NJ: Humana Press, 1999; . 253-71.
  45. Pryor GT, Husain S, Mitoma C. Acute and subacute interactions between delta-9tetrahydrocannabinol and other drugs in the rat. Ann N Y Acad Sci 1976; 281:171-89.
  46. Manzanares J, Corchero J, Romero J, Fernández-Ruiz J, Ramos JA, Fuentes JA. Pharmacological and biochemical interactions between opioids and cannabinoids. Trends Pharmacol Sci 1999; 20: 287-93.
  47. Welch SP, Stevens D. Antinociceptive activity of intrathecally administered cannabinoids alone and in combination with morfine in mice. J Pharmacol Exp Ther 1992; 262: 10-18.
  48. Carta G, Gessa GL, Nava F. Dopamine D(2) receptor antagonists prevent delta(9)-tetrahydrocannabinol-induced antinociception in rats. Eur J Pharmacol 1999; 384: 153-56.
  49. Anikwue R, Huffman JW, Martin ZL, Welch SP. Decrease in efficacy and potency of nonsteroidal anti-inflamatory drugs by chronic 9-tetrahydrocannabinol administration. J Pharmacol Exp Ther 2002; 303: 340-46.
  50. Moss DE, Manderscheid PZ, Montgomery SP, Norman AB, Sanberg PR. Nicotine and cannabinoids as adjuncts to neuroleptics in the treatment of Tourette syndrome and other motor disorders. Life Sci 1989; 44:1521-1525.
  51. Perez-Reyes M, Burstein SH, White WR, McDonald SA, Hicks RE. Antagonism of marihuana effects by indomethacin in humans. Life Sci1991; 48: 507-15.



Copyright © 1999-2019 Fundació Institut Català de Farmacologia.
Comentaris o dubtes sobre aquest espai web? Envia un e-mail.