Skip to topic | Skip to bottom

Ús terapèutic del cannabis FICF ©

Fundació Institut Català de Farmacologia

Cannabis
[Darrera revisió: 10 Sep 2010 - 13:01]

Start of topic | Skip to actions

Ús terapèutic del cannabis: Qüestions més freqüents

Qué és el THC?

THC és l’abreviació de Δ9-tetrahidrocannabinol. El THC és el principi actiu més important de la planta del cànem responsable de la majoria dels efectes terapèutics i psicoactius. El THC també s’anomena dronabinol.

Qué és el CBD?

El cannabidiol o CBD és un altre principi actiu de la planta que no té efectes psicoactius però sí terapèutics, com per exemple l’efecte analgèsic, antiinflamatori o antinauseós.

Preparats i formes d'administració

És millor la planta o els derivats sintètics?

Tant la planta sencera com els cannabinoides purificats tenen avantatges i inconvenients. L'ús de la planta sencera o els seus extrets permet l'administració dels múltiples components que hi són presents i que modulen l'acció del THC. Així per exemple, el cannabidiol té efectes sedants i antagonitza l'ansietat induïda pel THC, cosa que no succeeix amb els derivats purificats. No obstant això, l'ús de l'herba crua en dificulta la dosificació estandarditzada atès que la quantitat de cannabinoide depèn del tipus de planta i de la forma d'inhalació en el cas que s’administri per via inhalada. Els productes sintètics no presenten aquest inconvenient, però no tenen tots els efectes terapèutics atribuïts a l'herba. Els extrets estandarditzats de cannabis tenen tots els components de la planta i un contingut conegut de determinats principis actius que en faciliten la dosificació. La variabilitat en principis actius de l’herba crua, juntament amb el fet que està considerada una droga il·legal a la majoria de països ha dificultat la investigació que s’ha fet sobretot amb THC sol i amb els extrets de cannabis en els darrers anys.

Quins preparats derivats directament de la planta estan disponibles al mercat farmacèutic?

Al Canadà i a Holanda es va aprovar el 2002 l’ús terapèutic de la marihuana. A Holanda, des del setembre de 2003 es dispensa sota prescripció mèdica l’herba crua (marihuana) a les farmàcies. El nom comercial és Bedrocan (amb un 18% de THC i 0,8% de CBD i es dispensa en pots de 5 g. Les indicacions aprovades són l’esclerosi múltiple, nàusees i vòmits secundaris a la quimioteràpia i a la radioteràpia, dolor neuropàtic crònic, tractament pal·liatiu per pacients amb càncer i sida, i en la síndrome de Gilles de la Tourette, per a pacients que no responen o no toleren els tractaments de referència en cadascuna de les indicacions. L’administració del producte es fa per via oral com infusió o per inhalació amb vaporitzadors. Aquest producte es pot exportar a d’altres països en el quals estigui aprovat l’ús terapèutic de la marihuana. De moment no es pot exportar a Espanya.

També hi ha extrets de cannabis per administració sublingual i en la mucosa oral (Sativex®). Aquest producte està a punt de comercialitzar-se al Canadà per al tractament del dolor neuropàtic i l’esclerosi múltiple en pacients que no responen als tractaments habituals. Al Regne Unit el laboratori fabricant l'ha presentat a l’agència reguladora de medicaments per a la seva aprovació. Això no obstant, aquesta ha posat de manifest en diverses ocasions que calen més estudis per aprovar-lo. Aquest producte no està comercialitzat de moment a Espanya.

Quins preparats sintètics estan disponibles a Espanya?

Ha España està autoritzada la nabilona (Nabilone®), un anàleg sintètic del THC per a la prevenció de les nàusees i vòmits secundaris a quimioteràpia que no han respost als tractaments antiemètics de referència i es pot obtenir com a medicació estrangera a través dels serveis de farmàcia dels hospitals. El dronabinol o THC (Elevat®, Marinol®, Ronabin®) està comercialitzat a diversos països per a la mateixa indicació que la nabilona i també per a la síndrome d’anorèxia-caquèxia de la sida, i es pot obtenir com a medicació d’ús compassiu.

Quines són les dosis de dronabinol i nabilona?

La dosi recomanada de dronabinol com a antiemètic (Elevat®, Marinol®, Ronabin®) és de 5 mg/m2 al dia (en 4-5 preses), amb increments de 2,5 mg, fins a un màxim de 15 mg/m2 al dia. Les càpsules són de 2,5, 5 i 10 mg. Per al tractament de l’anorèxia en la sida, es recomana començar amb 5 mg al dia (en 2 preses) que es poden augmentar fins a un màxim de 20 mg al dia.

La nabilona està disponible en càpsules d'1 mg. Se’n recomanen dosis de 2-4 mg al dia com a antiemètic, però se’n poden donar fins a 6 mg al dia, repartits en tres preses.

Com es pot prendre el cannabis ?

L’herba del cànem es pot consumir fumada o inhalada, o per via oral en forma de galetes o pastissos, tintures o olis, en forma de càpsules o en infusió. Per evitar els efectes perjudicials del fum, i sobretot en tractaments crònics per al dolor o l’esclerosi múltiple, es recomana prendre-la menjada o bé inhalada amb vaporitzadors. Els vaporitzadors escalfen la marihuana fins a 180º-190º vaporitzant el THC per sota del punt d’ebullició de la cel·lulosa i altres materials vegetals de manera que es desprenen menys productes tòxics que quan es fuma amb cigarretes o pipes d’aigua.

Per ingerir-la per via oral, cal dissoldre el THC (que és molt liposoluble) en un greix (oli, mantega o llet en el cas de les infusions). Una forma senzilla de prendre-la seria barrejada amb oli calent. Com a dosi inicial, cal desfer un cabdell petit, en quantitat equivalent a ¾ d’una cullaradeta rasa de cafè i retirar-ne els branquillons; això s’afegeix a una mica d’oli o mantega tebis, es barreja uns segons i s’ingereix sucant-hi pa o afegint-ho a un plat habitual. El preparat d’oli o mantega es pot guardar per a ocasions posteriors.

També es pot posar la mateixa dosi inicial, és a dir, la quantitat equivalent a ¾ d’una cullaradeta rasa prèviament mòlta en un molinet de cafè, en càpsules (a les farmàcies en venen de buides).

La dosi es pot repetir cada 4 o 6 h i es pot augmentar progressivament fins a arribar a una dosi de manteniment amb la qual el pacient noti els efectes terapèutics i toleri bé els efectes indesitjats psicoactius (sentir-se col·locat, sensació d’estranyesa, alteracions de la percepció, ansietat o nerviosisme) i cardiovasculars (disminució de la pressió arterial i palpitacions, sobretot a l’inici del tractament).

En pacients sense antecedents d’ús de cannabis que reben quimioteràpia citostàtica i no responen als tractaments antiemètics habituals, es recomana iniciar el tractament amb una dosi de prova una setmana abans de l’administració de la quimioteràpia. Això ajuda el pacient a identificar els possibles efectes psicoactius del tractament i en millora la tolerabilitat.

Quina diferència hi ha entre els efectes de la marihuana fumada i per via oral?

La quantitat de marihuana absorbida depèn de la via d’administració. Per inhalació de fum, l’absorció és ràpida, els efectes s’inicien en pocs minuts, i són complets abans de mitja hora. Quan es menja, els efectes s'inicien entre ½ i 2 h després de la seva ingestió i duren de 2 a 6 h. Tanmateix, quan es menja l’absorció és erràtica (no se sap exactament quina quantitat en passa a la sang) i variable, i per això els efectes poden variar d’una persona a una altra.

Quines dosis de THC o cannabis s’han d’utilitzar quan s’administra per via oral?

Normalment quan el pacient aconsegueix marihuana en desconeix el contingut en principis actius, ja que aquest depèn de les condicions de cultiu, recol·lecció i dessecació de la planta. Tot i que el cannabis és una planta prou segura (no s’han descrit morts per sobredosificació) pot tenir efectes psicoactius (sentir-se col·locat, sensació d’estranyesa, alteracions de la percepció, ansietat o nerviosisme) molestos per al pacient. Per tal d’aconseguir una bona tolerabilitat al tractament i disminuir aquests efectes, cal iniciar-lo amb dosis petites i augmentar-les gradualment.

Una dosi de marihuana amb un percentatge de THC del 5% correspondria a 2,5-5 mg de THC. Assumint aquest percentatge de THC en la planta, el pacient ha de començar amb dosis de 0,05-0,1 g de la fulla i la flor (cabdell) dessecades, prèviament esmicolades amb un molinet de cafè (la quantitat d'herba equivalent a 5 mg de THC al dia). Aquesta quantitat equival més o menys a ¾ d’una cullaradeta rasa de cafè. La dosi es pot repetir cada 4 o 6 h i es pot augmentar progressivament (per exemple 2,5 mg THC al dia, la meitat de la dosi inicial) fins a arribar a una dosi de manteniment amb la qual el pacient noti els efectes terapèutics i toleri bé els indesitjats.

Si el contingut de THC és desconegut, és aconsellable aconseguir una quantitat del producte suficient per a unes quantes setmanes amb la finalitat d’aconseguir una dosi constant. Les dosis han de ser pesades amb cura i s’han d’administrar sempre de la mateixa manera, per exemple per via oral una hora abans dels àpats.

Alguns dels efectes indesitjats psicològics i de la circulació disminueixen uns dies o setmanes després del tractament (tolerància). També hi ha tolerància a alguns efectes terapèutics (per exemple disminució de la pressió ocular i disminució del dolor), fet que requereix un augment de la dosi al cap d'un temps.

Com es preparen les infusions de cannabis?

La infusió es pot fer amb 0,5 g de flors seques de cannabis en un litre d’aigua calenta i una mica de llet sencera o nata líquida (cada vas de 250 ml en contindrà aproximadament 0,1 gr suposant que l’herba aconseguida tingui un contingut d'un 5% de THC).

Com es prepara la tintura de cannabis?

S’agafen de 3 a 5 parts d’alcohol (per exemple conyac o alcohol etílic de farmàcia al 40-70%) i una part de fulles o flors de cannabis (per exemple 25 g de marihuana i 100 ml d'alcohol). S’ha de mantenir en un lloc fosc i fred durant 10 dies. Es remou de tant en tant. Després es cola amb un colador i es manté la tintura en un lloc fred i fosc (per exemple a la nevera), així la seva eficàcia pot durar setmanes o mesos. Més informació a IACM

Com es prepara l’oli de cannabis?

S'agafen algunes fulles seques de cannabis, s’esmicolen i s’hi afegeix oli abundant (per exemple d’oliva), de manera que la planta quedi totalment coberta. La barreja s’ha de mantenir en un lloc fosc i fred durant tres setmanes i es recomana remoure-la una mica cada dia. Finalment es pot filtrar amb un colador per obtenir el preparat definitiu. Pot utilitzar-se per a ús intern i extern. Més informació a IACM

Per què s’ha d’escalfar el cannabis?

Els cannabinoides existeixen en la planta en forma d’àcids carboxílics. No obstant això, les formes fenòliques del THC són les responsables dels seus efectes psicotrops i de molts dels seus efectes terapèutics. La decarboxilació (separació del CO2) de la forma fenòlica es produeix ràpidament un cop s’ha escalfat en condicions d’alcalinitat.

La proporció de THC fenòlic del total de THC de la planta Cannabis sativa pot variar depenent de la procedència i la part de la planta d’on s’extreu el producte entre menys del 5% (fulles) i un 65% (resina de la planta). Els productes del cannabis amb un alt contingut de THC fenòlic (per exemple el haixix) poden ser molt potents sense escalfar, però generalment la seva potència augmenta considerablement quan es calenta (fumat o cuinat). Més informació a IACM


Fumar marihuana

Fumar marihuana és igual de perjudicial que fumar tabac?

El contingut del fum de la marihuana és similar al del tabac, amb la diferència que, a més, la marihuana conté THC i almenys uns altres 60 cannabinoides, i el tabac conté nicotina. Molts dels components comuns en el fum d’ambdues substàncies són tòxics i cancerígens per al sistema respiratori, com per exemple l’àcid hidrociànic, l’òxid de nitrogen, l’acroleíana i els aldehids reactius. Per tant, és raonable suposar que fumar marihuana durant llargs períodes de temps pugui produir efectes indesitjats pulmonars similars als observats en els fumadors de tabac (bronquitis crònica, emfisema o càncer).

Com es pot reduir el risc de fumar marihuana?

Las millors maneres de reduir el risc de fumar marihuana són:

  1. Usar plantes amb un contingut elevat de THC
  2. Usar cannabis pur i no barrejar-lo amb tabac
  3. Aconseguir cannabis lliure d’adulterants i contaminants
  4. Fer servir sistemes d’inhalació que redueixin l’increment de quitrans
  5. La combinació de l’ús oral i la inhalació a demanda pot ser útil per reduir els riscs del fum. Més informació a IACM

Sobre la seva utilitat en ...

Les nàusees i els vòmits de la quimioteràpia

En el tractament de les nàusees i els vòmits aguts secundaris a pautes de quimioteràpia moderadament emetògenes, alguns cannabinoides sintètics (nabilona i dronabinol o THC) i la marihuna fumada han mostrat una eficàcia antiemètica superior a la del placebo i la d’altres antiemètics com la metoclopramida i la proclorperazina, amb una tendència a alleujar sobretot les nàusees. No obstant això, es desconeix si els cannabinoides podrien ser d’utilitat en els pacients que continuen presentant nàusees i/o vòmits malgrat el tractament de referència amb inhibidors de la serotonina (els tractaments més potents disponibles actualment). Això vol dir que no s’han fet els estudis clínics, pertinents per demostrar-ho.

Tot i que no s’ha comprovat científicament que la marihuana pugui aportar algun benefici afegits als tractaments antiemètics més potents disponibles actualment, l’experiència de pacients que l’han usat amb aquesta finalitat, així com alguns estudis clínics suggereixen que tant la marihuana com el THC poden ser una alternativa terapèutica segura i eficaç per pal·liar els símptomes de la quimioteràpia, sobretot les nàusees, en els pacients que no responen als tractaments antiemètics habituals.

Vegeu més informació en l'apartat d'indicacions en Oncologia

El dolor

L’efecte analgèsic dels cannabinoides és un dels efectes més ben caracteritzats. Actualment hi ha proves suficients per afirmar que els cannabinoides disminueixen la reactivitat al dolor en models animals de dolor crònic neuropàtic i de dolor inflamatori.

Hi ha estudis clínics que suggereixen que els extrets de cannabis podrien oferir algun benefici com a tractament adjuvant del dolor oncològic i el dolor neuropàtic (en malalts amb esclerosi múltiple o amb lesions medul·lars, neuropatia dolorosa en pacients amb sida o altres neuropaties perifèriques). De fet, recentment s’ha aprovat al Canadà un extret estandarditzat de cannabis pel dolor neuropàtic. El cannabis i els seus derivats poden ser una alternativa terapèutica en pacients amb dolor neuropátic o oncològic que no responen als tractaments analgèsics disponibles.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Dolor

L'Esclerosi múltiple

En els pacients amb esclerosi múltiple i en els lesionats medul·lars per causa traumàtica o per altres causes, l’espasticitat és un símptoma freqüent. La finalitat del seu tractament és reduir l’excés de to muscular a les extremitats afectades amb l’objectiu d’incrementar la capacitat funcional del pacient i reduir la incomoditat.

Actualment hi ha proves preclíniques (estudis en animals) suficients per afirmar que el THC disminueix l’espasticitat.

L’eficàcia del cànem en el tractament de l’espasticitat muscular en pacients amb esclerosi múltiple i en lesionats medul·lars es basa en els resultats d’escassos assaigs clínics controlats amb placebo, així com en nombroses observacions anecdòtiques de millora subjectiva.

Tot i que els cannabinoides no han mostrat eficàcia antiespàstica segons variables objectives (és a dir, objectivades pel metge) sí poden millorar la sensació subjectiva dels pacients de rigidesa, dolor i qualitat del son, i podrien ser d’utilitat en els pacients que no responen als tractaments antiespàstics disponibles que, per altra banda, no han mostrat tampoc una clara eficàcia.

Recentment s’ha aprovat al Canadà un extret estandarditzat de cannabis per al tractament del dolor i l’espasticitat en pacients amb esclerosi múltiple.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Neurologia

La migranya

En malalts amb migranya, el THC inhibeix l’alliberació de serotonina de les plaquetes durant les crisis agudes, però no durant els períodes lliures de migranya. Això ha suggerit que els cannabinoides podrien aportar algun efecte beneficiós en el tractament de la migranya.

Tanmateix, les úniques dades disponibles sobre l’eficàcia clínica del cannabis i derivats en aquesta patologia provenen, sobretot, de llargues sèries de casos, però no s’ha publicat cap assaig clínic controlat que n’avaluï l’eficàcia en aquesta indicació.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

El glaucoma

Tot i que hi ha alguns casos de glaucoma amb pressió intraocular (PIO) normal, la causa més freqüent és la hipertensió ocular. El THC disminueix la PIO, i la intensitat d’aquest efecte és proporcional a la dosi. Això no obstant, aquest efecte dura poc, perquè el THC desapareix ràpidament de l’humor vitri i l’efecte només persisteix mentre el fàrmac hi és present. Les dosis eficaces per via fumada o oral són molt altes i els pacients tenen efectes indesitjats. L’administració tòpica (directament a l'ull) seria la via d’administració ideal en aquesta indicació. Per poder utilitzar el THC en el tractament del glaucoma, caldrà desenvolupar una formulació farmacèutica per a aplicació local que produeixi un efecte mantingut.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

L'Epilèpsia

L’eficàcia clínica del cannabis i els cannabinoides en el tractament de l’epilèpsia es basa sobretot en casos anecdòtics. En un petit assaig clínic el cannabidiol va mostrar eficàcia antiepilèptica, però aquest efecte no es va confirmar en estudis posteriors. Les dades actuals no suggereixen que el cannabis pugui ser eficaç en aquesta indicació.

Per altra banda, observacions clíniques anecdòtiques suggereixen que el cannabis pot empitjorar la gravetat i la freqüència de les crisis convulsives. No obstant això, la majoria de pacients inclosos en aquestes sèries eren joves amb epilèpsia que havien consumit alcohol en qui no es pot descartar un mal compliment del tractament antiepilèptic. La manca d’un grup de control no permet fer-ne cap judici de causalitat. Tot i així, no es pot descartar que l'ús concomitant d'ambdues substàncies afavoreixi l'aparició de crisis convulsives en individus predisposats.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

La malaltia de Parkinson

L'eficàcia del cannabis i els cannabinoides en la malaltia de Parkinson no ha estat avaluada en assaigs clínics controlats. Es basa en la descripció de 5 pacients que van presentar una millora subjectiva del tremolor després d'haver fumat marihuana, però aquesta millora no va ser objectivada pels avaluadors.

D'altra banda, en un estudi en 8 pacients amb distonia secundària al tractament antiparkinsonià, l’administració de cannabidiol va millorar aquest efecte indesitjat. Tanmateix, en 2 dels 8 pacients es va objectivar un empitjorament de la hipocinèsia. A més, en un assaig clínic pilot, encreuat i controlat amb placebo, en 7 pacients amb malaltia de Parkinson, la nabilona hi va millorar la discinèsia secundària a l’ús de levodopa, i els símptomes de la malaltia no es van modificar. No obstant això, aquests resultats no es van confirmar en un altre estudi amb THC.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

La síndrome de Gilles de la Tourette

Hi ha dos estudis pilot comparatius amb placebo en un total de 36 pacients segons els quals el THC podria millorar els tics. D'altra banda, hi ha casos anecdòtics que fan pensar que la marihuana fumada pot millorar els tics i les alteracions del comportament d’aquesta síndrome.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

L'Asma

Hi ha tres assaigs clínics amb un nombre reduït de pacients asmàtics, en els quals es va avaluar l'eficàcia broncodilatadora del cannabis fumat, del THC administrat en aerosol i del THC per via oral. Tots els cannabinoides avaluats van mostrar una eficàcia broncodilatadora superior al placebo i similar al salbutamol inhalat. No obstant això, la majoria de pacients van presentar efectes irritants i tos amb la marihuana fumada, i el THC per via oral va produir efectes psicoactius en la majoria de pacients.

Actualment s’estan desenvolupant derivats sintètics hidrosolubles per afavorir l’administració de cannabinoides en aerosol. Tanmateix, encara no s'ha avaluat la seva eficàcia clínica.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

Els tumors cerebrals

Diversos cannabinoides naturals i sintètics han mostrat efecte antitumoral tant en estudis in vitro en cultius de cèl·lules d'origen glial i neuronal, com en estudis in vivo en rates a les quals s'han induït gliomes cerebrals, però de moment encara no s’ha demostrat la seva eficàcia en humans. S’està a l’espera dels resultats d’un estudi en curs amb 5 pacients amb glioblastomes multiformes de mida gran i esperança de vida inferior a sis mesos que es farà a l’Hospital de La Laguna (Tenerife).

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

La Malaltia d’Alzheimer

Hi ha molt poca informació. En dos assaigs clínics pilot comparats amb placebo, el dronabinol (THC) va augmentar la gana i va millorar el comportament (informació obtinguda a partir del resum de l’assaig clínic).

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Sida

L'úlcera pèptica

Encara que es coneix que els agonistes cannabinoides inhibeixen la motilitat intestinal, el buidat gàstric i la secreció àcida, no hi ha dades sobre la seva utilitat clínica en aquesta indicació. Només sabem que en voluntaris sans el THC produeix un retard en el buidat gàstric superior a placebo.

Vegeu més informació a l'apartat de Farmacologia Bàsica

Sobre els efectes perjudicials...

L’ús prolongat de cannabis deteriora la capacitat intel·lectual?

Diversos estudis observacionals han mostrat que les alteracions de la funció cognitiva produïdes per l’ús prolongat de cannabis poden persistir durant hores o dies. No obstant això, fins ara no s’ha pogut demostrar que aquests canvis siguin irreversibles. També hi ha dubtes sobre si el dèficit cognitiu augmenta amb el temps d’exposició.

En un estudi transversal realitzat entre 1997 i 2000 en 102 usuaris de cannabis i 33 controls no usuaris, es va trobar que l’ús crònic de marihuana, durant 20 anys, produïa alteracions cognitives (de la memòria, atenció, aprenentatge i retenció) que persistien les 17 h posteriors a l’ultima cigarreta de cannabis. Aquest és l’únic estudi que ha mostrat una tendència a la irreversibilitat del dèficit cognitiu en usuaris crònics de marihuana. Tanmateix, aquest estudi ha estat àmpliament criticat per les seves limitacions metodològiques. Els usuaris crònics de cannabis van ser seleccionats a partir de programes de deshabituació, ja de per si preocupats per les possibles seqüeles de l’ús de cannabis. Els controls van ser reclutats de la població general mitjançant anuncis. Tanmateix no es van controlar possibles factors de confusió com les diferències demogràfiques i antecedents d’ús de psicofàrmacs i fàrmacs neuropsiquiàtrics que podrien haver afectat els resultats de les proves utilitzades per mesurar els efectes del tractament sobre la cognició.

En un altre estudi publicat recentment, es van comparar els efectes del cannabis fumat en tres grups d'individus entre 30 i 55 anys: 63 eren consumidors de grans quantitats de cannabis, 45 exconsumidors i 72 consumidors per primera vegada. Es va trobar que el dèficit cognitiu es mantenia fins a una setmana després d’haver suspès el consum de cannabis i desapareixia al 28è dia. No es van trobar diferències significatives entre els tres grups. Els autors van concloure que els efectes del cannabis sobre la funció cognitiva estaven relacionats amb l’exposició aguda i eren reversibles.

D'altra banda, en una metaanàlisi recent d’estudis observacionals que avaluaven els possibles dèficits cognitius de consumidors crònics de cannabis, no es van trobar canvis irreversibles en set de les vuit proves neuropsicològiques avaluades. Malgrat això, els consumidors crònics de grans quantitats de cannabis mostraven una tendència no significativa a presentar més dificultat per assimilar nova informació.

L’ús de cannabis provoca psicosi o esquizofrènia?

La relació entre l’ús agut de dosis altes de cannabis i la psicosi està ben establerta. La psicosi es pot manifestar en forma de deliri, confusió, al·lucinacions visuals i auditives, estats paranoics aguts, mania i hipomania. Aquests efectes són, però, poc freqüents.

La relació entre l’ús crònic de cannabis i la psicosi continua sent un tema de debat. La teoria més acceptada és que podria precipitar-ne un episodi en persones amb antecedents o exacerbar-ne els símptomes en malalts amb esquizofrènia, encara que algun estudi ha suggerit que l’ús crònic de cannabis durant l’adolescència podria afavorir l’aparició de símptomes psicòtics en l’edat adulta. Tanmateix, estudis preclínics recents han postulat certa plausibilitat biològica entre l’ús de cannabis i la psicosi.

Per això, es desaconsella l’ús de cannabis en persones amb malalties psiquiàtriques i també durant l’adolescència.

Vegeu més informació a l'apartat de Reaccions adverses

El cannabis pot produir atacs de cor?

El cannabis produeix alteracions hemodinàmiques que varien en funció de la dosi. A dosis baixes apareix taquicàrdia i a dosis altes bradicardia i hipotensió. També pot produir hipotensió postural. No es pot descartar que aquestes alteracions augmentin el risc de patir un episodi isquèmic en pacients vulnerables (angina de pit, infart agut de miocardi, arteriosclerosi), motiu pel qual se’n desaconsella l’ús.

Vegeu més informació a l'apartat de Reaccions adverses

El cannabis produeix infertilitat masculina?

El cannabis i els seus derivats poden disminuir l’espermatogènesi i les concentracions plasmàtiques de testosterona, prolactina, hormona fol·liculostimulant, luteostimulant i del creixement en els primats, però es desconeix actualment la rellevància clínica d’aquests efectes. Encara que l’ús crònic de marihuana s’ha associat a alteracions en la mobilitat i supervivència dels espermatozoides, no s’ha demostrat que això tingui repercussions directes sobre la fertilitat.

Vegeu més informació a l'apartat de Reaccions adverses

El cannabis provoca ansietat, o la redueix?

Alguns derivats cannabinodes han estat avaluats clínicament com a ansiolítics, amb resultats discrepants.

Recentment s'ha publicat un estudi preclínic en el qual s'ha vist que ratolins transgènics sense receptors cerebrals CB1 (ratolins knock out) tenen dificultat per oblidar la sensació de por associada a un estímul aversiu, en comparació amb ratolins de controls. A partir d'aquests resultats s'ha suggerit que el sistema endocannabinoide estaria relacionat amb els processos d'extinció de la por relacionats amb la memòria, i podria representar un objectiu terapèutic per al tractament de malalties associades a una retenció incorrecta de records aversius, com l'estrès postraumàtic, les fòbies o algunes formes de dolor crònic. Falten més estudis clínics per poder arribar a una conclusió sobre el possible efecte ansiolític del cannabis.

Vegeu més informació a l'apartat d'indicacions a Altres

És perillós prendre cannabis durant l’embaràs o la lactància?

L’ús de cannabis fumat durant la gestació no sembla associar-se a un risc de teratogènesi; en alguns estudis observacionals s’ha relacionat amb baix pes en néixer, però l'associació desapareix si s'ajusta per altres factors com el tabac. També s’ha suggerit un augment del risc de complicacions durant el part i un retard en el desenvolupament cognitiu del nen, així com un augment del risc de leucèmia no limfoblàstica en els fills de mares que havien fumat marihuana durant l’embaràs o just abans, però aquestes troballes no han estat confirmades en altres estudis. Els cannabinoides travessen la placenta i s'excreten per la llet materna durant la lactància. En estudis en animals gestants s'ha vist que el fetus presenta unes concentracions plasmàtiques d’aproximadament un 10% de les materns. L’administració crònica de THC s’acumula en el teixit mamari i s'assoleixen concentracions en llet fins a vuit vegades superiors a les plasmàtiques (un lactant d’un mare amb un consum de dues cigarretes diàries de marihuana ingeriria aproximadament d’un 0,01 a un 0,1 mg de THC al dia).

En l’actualitat es desconeixen les conseqüències clíniques de l’ús de cannabis durant l’embaràs o la lactància, motiu pel qual és millor desaconsellar-ne l’ús.

Vegeu més informació a l'apartat de Reaccions adverses

El cannabis interacciona amb altres medicaments?

Hi ha molt poca informació clínica sobre aquest tema, però en els assaigs clínics realitzats per avaluar la seva eficàcia en diverses indicacions no s’han observat interaccions clínicament rellevants entre els cannabinoides i altres fàrmacs.

Sí que es disposa d’informació d’estudis en animals que suggereixen algunes interaccions beneficioses i algunes d’indesitjables. Així, entre les primeres esmentaríem la possible potenciació dels efectes analgèsics en administrar cannabis amb opiacis o amb agonistes dopaminèrgics D2, i el possible antagonisme dels efectes psíquics i cardiovasculars del cannabis en administrar-lo conjuntament amb fisostigmina. Pel que fa a les possibles interaccions amb resultats indesitjats, s’ha suggerit que el cannabis podria potenciar els efectes sedants de diferents fàrmacs depressors del sistema nerviós central (alcohol, opiacis, benzodiazepines, barbitúrics, antidepressius tricíclics o ketamina) així com afavorir l’aparició de taquicàrdia quan s’administra concomitantment amb fàrmacs simpaticomimètics (amfetamines i epinefrina) o anticolinèrgics (atropina). Tanmateix, no s’han realitzat estudis experimentals in vivo que confirmin i avaluïn el mecanisme responsable de cadascuna d’aquestes interaccions.

Vegeu més informació a l'apartat de Reaccions adverses i Interaccions



Copyright © 1999-2018 Fundació Institut Català de Farmacologia.
Comentaris o dubtes sobre aquest espai web? Envia un e-mail.